Fina Manent, Premià de Dalt

Entrevistem a Fina Manent, filla del poeta Marià Manent, de Premià de Dalt.

On estem i qui era en Marià Manent, Fina?

Estem a la casa pairal d'en Marià Manent, que era el meu pare; jo soc la filla petita i tinc vuitanta-tres anys. El meu pare va néixer el 1898 i és de la que en diuen la falsa generació del 98 perquè són els que van néixer aquell any. En Marià Manent va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1985 per la seva faceta com a poeta, però també va ser molt cèlebre com a traductor de l'anglès; fins i tot la reina d'Anglaterra li va donar una Creu en reconeixement de la seva tasca. El meu pare també era conegut pels seus dietaris sobre la guerra civil, amb l'obra El Vel de Maia va guanyar el premi Josep Pla de l'any 1973. En Marià Manent va ser tota una personalitat aquí a Premià de Dalt perquè es feia amb tothom i era una persona molt vinculada a la vida social i cultural del poble.

I per això hi ha tantes coses a Premià de Dalt que porten el seu nom...

Sí, com has vist ara estem al passatge Marià Manent, però també hi ha l'escola pública Marià Manent i la secció d'Arts i Lletres de la Societat Cultural Sant Jaume, de la que jo també formo part, fa quaranta-set anys que dona el premi de poesia Marià Manent; l'han guanyat personalitats com en Quim Monzó o el Jordi Llavina. Aquest premi es dona juntament amb el premi de narrativa Badia Pujol, que és un altre escriptor de Premià de Dalt, i tot això és un honor per nosaltres.

I després està la ruta "Passejant amb Marià Manent".

Sí, fa vuit anys, amb l'Enric Vila que llavors era el president d'Arts i Lletres, vam començar a dissenyar una ruta pels llocs del poble on jo anava a passejar amb el meu pare. La caminada comença al parc Felicià Xarrié on hi ha un primer plafó explicatiu i on es llegeix un petit escrit del dietari; a partir d'aquí la ruta consta d'una passejada pels carrers del nucli antic, on hi ha set plafons amb un poema, un escrit o una explicació. La ruta acaba aquí, al pati de la que va ser casa seva. Als participants els donem un llibret en el qual es recullen els poemes i els fragments de dietari.

Què més no et pots perdre quan vens a Premià de Dalt?

La Riera és molt maca, és un passeig amb arbres i també hi ha moltes cases boniques: hi ha Can Botei, una masia que ara és una casa rural i on també es fan concerts; també hi ha la Casa dels Carulla, i després tenim la seu de la Societat Cultural Sant Jaume que és el tresor de Premià de Dalt. Va néixer el 1906 com una comunitat de mútua de auxilio, perquè en aquella època encara no hi havia Seguretat Social. Avui és un centre cultural on es fan moltes activitats: hi ha la Penya Barcelonista, una cafeteria i un restaurant amb una terrassa sota les moreres; i també hi ha la sala teatre on es celebren concerts, xerrades i obres de teatre.

Quina festa destacaries de Premià de Dalt?

Aquí sempre s'ha viscut molt la Festa Major. Jo encara recordo quan es feia embalat a la plaça, que era una estructura immensa que venia llotges privades i tot, però l'embalat ja es va deixar de fer fa més de quaranta anys. I aquí són molt sonades les rues que munten els de l'associació Carnestoltes: ells organitzen la festa dels reis mags i també la rua de Carnaval... hi ha hagut anys que era preciós. Ah! I aquesta gent també organitza una altra cosa molt important que és el pessebre vivent que es fa a la Mare de Déu de la Cisa. Aquest santuari us el recomano molt perquè és preciós i està en un entorn espectacular. És un lloc molt agradable, molt.

Ens llegiries un poema del teu pare?

I tant, alguns me'ls sé de memòria. En llegiré un que és el seu testament poètic i que és el poema que vam posar en marbre al panteó del Poble Nou on està enterrat el meu pare.

"Prou sé que dir-vos adéu,

núvol lila i de foc, neu de vidalba. 

El temps de l'home és breu

i l'aposta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,

renovada i més gerda la Terra:

potser encara hi haurà, rosat, el presseguer

i encara la mel d'or adormida a la gerra".

---

---